Bossa de plàstic de roba biodegradable

El cicle de vida de la bossa compostable és:
Producció: el midó de blat de moro s'extreu de la matèria primera, un polímer natural obtingut del midó de blat de moro, el blat o la patata.
Aleshores, els microorganismes el transformen en una molècula més petita d'àcid làctic que funciona com a base per a la producció de cadenes de polímers d'àcid polilàctic.
Les cadenes de reticulació del polimèric de l'àcid polilàctic donen lloc a la làmina de plàstic biodegradable que funciona com a base per a l'elaboració de molts productes plàstics no contaminants.
Aquesta làmina de plàstic es transporta a empreses productores i de transformació de les bosses de plàstic.
Després es distribueixen als establiments comercials per als usos i comercialització de les bosses compostables en la seva vida quotidiana.
La bossa s'utilitza i després es converteix en residu (temps estimat d'ús: dotze minuts)
El procés de biodegradació es converteix en el temps estimat de 6 a 9 mesos.
Els bioplàstics extrets del midó de blat de moro s'han convertit en el recurs inacabable i renovable, presenta cicles de vida curts i tancats com índexs de gran cultiu, baix consum d'aigua, impulsen el creixement del sector conreu i enforteixen les extensions de cultius en el camí per renunciar.En tot el procés del cicle de vida, els agents de contaminació han disminuït fins al 1000% en comparació amb el procés de producció de bosses de plàstic.
La particularitat d'una bossa compostable és que es poden utilitzar com a adob per a les plantes de la llar, i amb això fer-les créixer sans i motivar la reutilització de les bosses de plàstic.Amb les bosses AMS Compostables, a més de generar residus reutilitzables, s'evita acumular residus innecessaris per als abocadors sanitaris i reduir la congestió d'escombraries amb l'objectiu de millorar les condicions de salut pública per a la societat i el medi ambient.
La persona mitjana utilitza una bossa de plàstic típica durant un temps tan curt com 12 minuts abans de llençar-la, sense pensar mai on pot anar a parar.
No obstant això, un cop enviat a un abocador, aquesta bossa de queviures estàndard triga centenars o milers d'anys a trencar-se, molt més que una vida humana.Les bosses constitueixen una quantitat alarmant del plàstic que es troba a l'estómac de les balenes o als nius d'ocells, i no és d'estranyar: a nivell mundial, fem servir entre 1 i 5 bilions de bosses de plàstic cada any.
Les bosses de plàstic biodegradables es comercialitzen com a solucions més ecològiques, capaços de descompondre's en material inofensiu més ràpidament que els plàstics tradicionals.Una empresa afirma que la seva bossa de compra "es degradarà i es biodegradarà en un procés continu, irreversible i imparable" si acaba com a deixalles al medi ambient.
En un estudi publicat aquesta setmana a Environmental Science and Technology, els investigadors van posar a prova bosses suposadament ecològiques fetes de diversos materials orgànics i plàstics i procedents de botigues del Regne Unit.Després de tres anys enterrats a terra del jardí, submergits a l'aigua de l'oceà, exposats a la llum i l'aire oberts o amagats en un laboratori, cap de les bosses es va trencar completament en tots els ambients.
Patrocinat
De fet, les bosses biodegradables que s'havien deixat sota l'aigua en un port esportiu encara podien contenir una càrrega completa de queviures.
"Quin és el paper d'alguns d'aquests polímers realment innovadors i nous?"va preguntar Richard Thompson, biòleg marí de la Universitat de Plymouth i autor principal de l'estudi.Un polímer és una cadena repetida de productes químics que constitueixen l'estructura d'un plàstic, ja sigui biodegradable o sintètic.
"Són un repte de reciclar i són molt lents a degradar-se si es converteixen en brossa al medi ambient", va dir Thompson, suggerint que aquests plàstics biodegradables poden estar causant més problemes dels que resolen.
Què van fer els investigadors
Els investigadors van recollir mostres de cinc tipus de bosses de plàstic.
El primer tipus estava fet de polietilè d'alta densitat, el plàstic estàndard que es troba a les bosses de les botigues de queviures.Es va utilitzar com a comparació per a altres quatre bosses etiquetades com a ecològiques:
Una bossa de plàstic biodegradable feta en part amb closques d'ostres
Dos tipus de bosses fetes de plàstic oxo-biodegradable, que contenen additius que les empreses diuen que ajuden a descompondre el plàstic més ràpidament
Una bossa compostable feta amb productes vegetals
Cada tipus de bossa es va col·locar en quatre ambients.Les bosses senceres i les bosses tallades a tires es van enterrar a terra del jardí a l'aire lliure, submergides en aigua salada en un port esportiu, deixades exposades a la llum del dia i a l'aire lliure o segellades en un recipient fosc en un laboratori amb temperatura controlada.
L'oxigen, la temperatura i la llum canvien l'estructura dels polímers plàstics, va dir Julia Kalow, química de polímers de la Northwestern University, que no va participar en aquest estudi.També ho poden fer les reaccions amb l'aigua i les interaccions amb bacteris o altres formes de vida.
El que van trobar els científics
Fins i tot en un entorn marí dur, on les algues i els animals van cobrir ràpidament el plàstic, tres anys no van ser suficients per trencar cap dels plàstics, excepte l'opció compostable a base de plantes, que va desaparèixer sota l'aigua en tres mesos.Les bosses derivades de les plantes, però, es van mantenir intactes però es van afeblir quan van ser enterrades sota terra del jardí durant 27 mesos.
L'únic tractament que va trencar constantment totes les bosses va ser l'exposició a l'aire lliure durant més de nou mesos i, en aquest cas, fins i tot la bossa de polietilè estàndard i tradicional es va desintegrar en trossos abans que havien passat 18 mesos.